El paper de les famílies d’acollida és transcendental per a atendre els drets de menors desemparats, que estan sols o dels quals la seua família biològica no se’n pot fer càrrec en unes condicions de seguretat i cura suficients. L’escenari ideal seria que no hi haguessen menors als centres residencials d’acció educativa, no perquè no facen una bona funció, sinó perquè no poden oferir l’escalfor que presta un entorn familiar sa.
Per això, com que el nombre de menors desatesos és molt més gran que el de famílies d’acollida, la Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF) del Consell Comarcal del Baix Ebre, que oferix el servei en conveni amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), està desplegant un pla integral de difusió i captació de famílies d’acollida, per a incrementar una borsa que actualment compta amb una seixantena de famílies a les Terres de l’Ebre.
Potser moltes famílies han tingut en algun moment l’impuls d’acollir, però este pas endavant exigix un compromís extraordinari que fa que tothom no estiga preparat o disposat per a assolir-lo. L’acolliment és i ha de ser sobretot un acte de generositat, per a cobrir les necessitats d’un menor durant un temps que pot ser caduc i que es modula exclusivament en funció dels interessos del xiquet o xiqueta. L’acollida presenta seqüències complexes, no és una experiència fàcil, però gairebé totes les famílies que la viuen sembla que en fan un balanç del tot positiu, orgulloses de la seua funció reparadora. El país i el territori necessiten més famílies disposades a sostindre menors orfes de referents consistents.
